dimarts, d’octubre 11

Abans de començar...

El pintor vuitcentista alemany Carl Wilhelm Kolbe va dir una vegada: "Els arbres em van convertir en artista''.
I no va ser el primer ni l'únic que va trobar en la natura una font determinant d'inspiració.
Tots duem, en l'ombra dels actes, els nostres motius més profunds, els nostres motors, certes passions que ens impulsen. El meu a l'hora de crear aquest blog, com el títol indica, és la Síndrome d'Stendhal en la que m'han fet caure diversos poetes i artistes, els mateixos que m'han despertat l'intensa necessitat de conèixer més en profunditat unes obres per sobre de les altres, els seus móns, i a ells mateixos. Són ells els que m'han portat a viatjar, llegir i dur a terme petites investigacions pel meu compte amb l'únic afany de seguir-los. 
En aquest petit espai tot farà referència a ells, germànics i britànics (tot i que amb algunes excepcions), sempre vuitcentistes o pròxims al segle, sempre romàntics. 
Aquest és un blog sense pretensions més enllà del gaudi personal en la recreació d'una passió i en el fet de poder compartir-la amb tot aquell que hi arribi, interessat, encuriosit... o, de la mateixa manera que jo, empès per una dualitat de sentiments contraris, seduït i alhora renegat, estimant i maleïnt aquest art que el manté pendent d'un fil, en una aspiral d'idealismes i nostàlgies, sense poder deslliurar-se mai de la llosa que suposa viure així de vulnerable, així d'enamorat, sota la Síndrome d'Stendhal.

1 comentari: