Regulus (1828)

En la segona meitat de la seva carrera, l'estil del pintor londinenc William Turner evoluciona i se sublima, convertint-se en el que avui conforma la seva marca distintiva, identitària. Un estil del qual ell resulta l'únic pare i matriu, i pel qual serà conegut i reconegut al llarg de la història artística dels posteriors segles.
Aquest està caracteritzat  per l'expressiu ús del color i la projecció d'unes formes poc resoltes, gens definides, vaporoses.
Però, per sobre de tot, per la extraordinària capacitat de representar el fenomen de la llum, com veiem en els seus innovadors quadres paisatgístics, que ofereixen un tractament de l'esfera celest fascinant.
Malgrat tot, però, un cop més la història es repeteix, i a l'artista romàntic li fou impossible fugir de l'ombra de la mala fortuna i l'incomprensió. Com ocorregué a tants altres artistes de l'època, ell tampoc va poder desenvolupar el seu esperit creatiu lliure de crítiques, ridiculitzacions i menyspreu, havent de suportar així la llosa de "l'artista maleït''. Turner, però, no abandonà mai les seves idees, no deixà de creure en el seu potencial i talent, i continuà creant seguint fidelment els seus impulsos, obviant coratjosament les expectatives de la seva societat contemporània i el rol que sense èxit va provar-li d'imposar.

Aquesta obra que duu per nom "Regulus'', explica la tràgica història d'un general Romà, el qual, sengons explica la tradició, fou pres i torturat pels Cartaginesos. La tortura inflingida consistí en tallar-li les parpelles i, seguidament, fer-lo mirar fixament el sol.

En aquest quadre W. Turner defuig de la possibilitat de recrear el sol com a plaent astre de llum i escalfor per mostrar-lo en la seva naturalesa més cruenta, és a dir, com a grandíssima força natural de poder i dolor, conferint d'aquesta manera a l'observador una visió colpidora que el remetrà al representat instant d'angoixa dolorosa.