Una història d'amor a primera vista, un paratge insòlit i misteriós, un cavaller i una dama de bellesa tan colpidora com fràgil, i finalment un cruel engany que abocarà el personatge principal a patir un desenllaç tràgic.
Sens dubte La belle dame sans merci semblava reunir tots els requisits per esdevenir referent romàntic i obra pictòrica.
Avui l'obra poètica apareixerà explicada a través dels quadres que la van il·lustrar a l'Anglaterra del 1800. Són creacions d'excel·lents artistes com Arthur Hughes, Henry Meynell Rheam, Frank Bernard Dicksee i John William Waterhouse, en les quals cada pintor prendrà un instant precís del relat i li conferirà l'atmòsfera d'un món propi.
En primer lloc trobem l'obra de John William Waterhouse, realitzada a l'any 1893, representant el moment en el qual el cavaller i la dama es troben per primer cop. Ell és qui s'apropa, ella apareix pàl·lida i tendre, res en el seu rostre podria fer sospitar un mal auguri. Però el seu gest de possessió és sens dubte premonitori.
A continuació, Arthur Hughes ens mostra en la seva obra de l'any 1863 l'instant en el qual el cavaller puja la dama al seu cavall. Per la mirada i la posició femenines, podem captar la sensació de debilitat que percep en ella el cavaller quan la mira, encara és ell qui té les regnes del cavall, qui creu decidir.
El relat avança, i en aquest instant ens trobem amb la representació de la dama que perd el seu paper de fràgil i innocent ésser quasi eteri i se sobreposa sorprenentment, prenent les regnes del cavall, del cavaller, i de la mateixa vida d'aquest últim. És en aquest punt que la dama entona un cant en forma de lament que paralitzarà el cavaller, fent-lo sentir imbuit, desarmat, hipnotitzat sota el seu encanteri. L'autor de l'obra és Frank Bernard Dicksee, aquesta es data sobre l'any 1902.
Finalment i culminant la història, trobem Henry Meynell Rheam amb la seva obra del 1901. En ella veiem la dama que, havent aconseguit el seu propòsit s'erigeix com a total posseïdora del cavaller, altiva, desconsiderada, com ja deia el poeta, sense pietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada