Sketch for "Hadleigh Castle'' (1828-29)

Existeix una frase del poeta anglès George Gordon Byron capaç per si sola de copsar l'essència de l'art Romàntic: "No són aquestes plantes, no són aquestes muntanyes el que desitjo copiar, sinó el meu esperit, l'estat d'ànim que em governa precisament en aquest moment.''
Aquesta premisa resulta clau per iniciar-nos en la comprensió i interpretació de l'extensa col·lecció d'obres naturalistes d'aquest període en general i d'aquesta meravellosa obra de John Constable en particular.

Si bé en molts casos el paisatge representat en època romàntica no era real sinó imaginari (un cop més, una manera d'apropar-se o recrear una utopia) en aquest cas es tracta d'un paratge existent. Concretament, l'estuari del riu Tàmesis. Constable ja havia pintat aquest paisatge uns anys abans, en un moment de la seva vida on tot just semblava que s'iniciava una primavera sense fi, plena esplendor, una promesa de felicitat eterna.

Tot va començar en el primer deseni del segle XIX. Constable estimava Mary Bicknell, però la familia d'ella sempre havia obstaculitzat el seu amor degut a la condició de pintor d'ell, que el sumia en un insuficient nivell econòmic que mai seria per a ells acceptable.
Passats uns anys, a causa d'un gir del destí i gràcies a unes herències, la riquesa del pintor va augmentar, i amb ella l'aprovació dels Bicknell.

Els obstacles havien desaparegut, ell seguia enamorat de Mary i ella corresponia el seu amor. Acabava de començar el somni, els esperava per fi una vida junts. 
Però aquesta no és una història amb final feliç.
Dotze anys i set fills després, Mary es trobava greument malalta. La tuberculosi la va matar a l'any 1828, separant-la de John Constable per sempre.
Ell va tornar al mateix indret, a l'estuari del riu Tàmesi, allà on un dia feliç i ple d'esperança va aturar-se a pintar, i descarregà tota la seva ràbia i dolor en una tempesta, una tempesta que era el seu turment, la seva desconsolació. Un crit d'aquells que es fan quan el que fa mal és l'ànima.
I en una carta escrigué al seu germà:

"A totes hores sento la pèrdua de l'àngel que se'm ha n'anat. Mai tornaré a sentir el que he sentit, la faç de la terra ha canviat completament per a mi.''